L'ADSL

L'ADSL o   Línia Digital Asimètrica de Abonada és el sistema d'accès a internet de banda ampla més utilitzat a Espanya que permet pujar i baixar grans quantitats de dades a la xarxa a gran velocitat. Té tres canals:

• canal de pujada (l’usuari pot enviar fins a 1Mbps), 
• canal telefònic per la veu 
• canal de baixada (alta velocitat que permet baixar 8Mbps d’Internet.)

És asimètrica perquè el canal de pujada té menys capacitat que el canal de baixada ja que és més habitual rebre informació d’Internet que enviar informació. Els microfiltres són uns petits dispositius que es connecten a la línia telefònica i que son requerides en algunes instal·lacions d’ADSL

Aquestes instal·lacions són més conegudes que les instal·lacions amb divisor.

El protocol TCP/IP i el servidor DNS

El protocol TCP/IP

Les sigles TCP/IP vénen de Transmission Control Protocol / Internet Protocol, els dos protocols que fan possible l’intercanvi d’informació entre xarxes i ordinadors connectats a través d’Internet, amb una taxa de fiabilitat molt alta.

El protocol TCP estableix les bases per a la comunicació entre dos nodes que intercanviaran informació trossejada i empaquetada per a què en arribar al destí es pugui recompondre la informació de forma correcta, sense errors ni duplicitats. La informació no viatja sencera en una sola transmissió, es segmenta i s’empaqueta en dades per a la seva recomposició en el destí.

El protocol IP estableix les condicions de transmissió per a paquets d’informació que poden anar al destí per camins diferents segons l’estat de les rutes a cada moment, Té la funció d’identificar unívocament tots els ordinadors de la xarxa a través d’una adreça IP  que es compon de quatre blocs numèrics de l'estil 193.47.145.40. El valor màxim a què pot arribar cada un dels camps és 255. Aquest protocol amb el temps ha quedat curt i han sortit versions posteriors que s’anomenen IPv4 i IPv6.

En una xarxa o segment de xarxa no poden haver-hi dos ordinadors amb el mateix valor d’adreça IP atès que cada ordinador ha de quedar identificat inequívocament a la xarxa. L’assignació de l’adreça d’un dispositiu pot ser d’un valor fix per a un dispositiu o pot ser variable d’acord amb la configuració del sistema.

El servidor DNS

Tots els ordinadors connectats a internet queden identificats amb adreces IP. Amb l’aparició de la World Wide Web (WWW) amb l’objectiu de fer més amable l’ús d’Internet, es  crearen nous serveis, un d’ells és l’anomenat Domain Name Server (DNS) amb el qual per accedir als continguts d’un servidor web no cal saber l’adreça IP de l’ordinador on s’allotja la informació que estem sol·licitant, sinó amb un nom textual i fàcil de recordar. Així, per exemple, és més fàcil recordar el nom www.gencat.cat , que la seva adreça IP: 83.247.129.60.

Internet, la xarxa de les xarxes

Internet

Internet és una xarxa de xarxes, de tot tipus, que es troben distribuïdes per tot el planeta, amb mitjans de transmissió que van des del cable de coure a la transmissió via satèl·lit.

Internet té una topologia en forma de xarxa de forma que la comunicació entre dos ordinadors pot vehicular-se a través de diferents camins alternatius. Aquesta característica ve determinada pels seus orígens en l’àmbit militar dels Estats Units que van desenvolupar aquesta tecnologia a l’època de la guerra freda amb el bloc comunista al llarg dels anys seixanta. La tesi amb la que es va dissenyar era que la comunicació entre dos ordinadors pot circular, de forma intel·ligent, per diferents trams i nodes malgrat pugui haver trams i nodes malmesos per un hipotètic atac enemic. Aquesta primera xarxa va rebre el nom d’ARPANET (Advanced Research Projects Agency).

Progressivament aquesta tecnologia va arribar a la societat civil, primer a través de les xarxes de recerca de les universitats, fins al gran públic a la dècada dels noranta.

Per a què la comunicació sigui possible amb diversitat de xarxes, d’ordinadors i de sistemes operatius es van desenvolupar els protocols TCP/IP.

La connexió entre un ordinador o una xarxa a Internet es fa a través d’un dispositiu anomenat mòdem que té per funció fer d’intermediari entre la xarxa local i la línia telefònica. Aquesta és la funció de l’encaminador o router d’una instal·lació domèstica.

 Accés a Internet

L’accés a internet el proporcionen els proveïdors d’accés (ISP, Internet Service Provider) que solen ser les mateixes companyies de telefonia de veu.

Hi ha diferents tecnologies d’accés, la més popular és l’ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line) que empra la línia telefònica per cable de coure. La velocitat de transferència no és constant i pot variar per factors diversos. La velocitat nominal que donen els proveïdors d’accés indica la màxima possible.

Per mesurar la velocitat instantània hi ha aplicacions a la xarxa que fan aquesta funció, a més de les que ofereixen els mateixos proveïdors. Proveu amb la que us indiquem a continuació: test ADSL.

La tarjeta de xarxa

La tarjeta de xarxa
L'element fonamental en la composició de la part física d'una xarxa local és la tarjeta de xarxa (adaptadors de xarxa o NIC-Network Interface Card). Aquesta permet la comunicació entre diferents dispositius connectats entre si i també permet compartir recursos entre 2 o més equips.

Cada tarjeta de xarxa té un numero d 'identificació únic anomenada adreça MAC (Media Acces Control),o adreça física. Aquestes adreces són administrades per l'Institute of Electronic and Electrical Engineers (IEEE).

Un cop instal•lada i configurada l'ordinador es podrà comunicar amb altres a través dels mitjans de transmissió que poden ser guiats (cables) o sense fils.
L'adreça MAC està formada per 6 bytes els quals formen 6 grups de dos lletres en hexadecimal. Per tant tenim un identificador de 48 bits que pot representar 281.474.976.710.656 adreces diferents. Aquest identificador correspon a una única targeta de xarxa i també es coneix també com a adreça física.
Les adreces MAC són úniques a nivell mundial, i són escrites directament, en forma binaria, al maquinari al moment de fabricació. Degut a això, les adreces MAC s'anomenen, en algunes ocasions, burned-in addresses, en anglès.
En la majoria dels casos no cal conèixer l'adreça MAC, ni per a muntar una xarxa domèstica, ni per a configurar la connexió a internet. D'altra banda, és possible d'afegir un control de hardware en un router o un punt d'accés sense fils, per tal de permetre només unes MAC concretes a la xarxa. En aquest cas, s'han de conèixer les adreces MAC dels dispositius en concret que es volen afegir. Aquest mètode de seguretat es pot considerar un reforç d'altres sistemes de seguretat, ja que, teòricament es tracta de una direcció única i permanent (encara que actualment ja es poden canviar si es tenen coneixements superior d'informàtica).
El format de l'adreça MAC és el següent: (xx:xx:xx:xx:xx:xx). Un exemple d'adreça MAC és 00:25:08:55:2B:AB.

Obtenció de la MAC en diferents sistemes operatius

Windows 2000/XP/Vista/7/8
La manera més senzilla és obrir un terminal (inici -> executar -> cmd) i allí utilitzar l'ordre: ipconfig /all

• Al menú Inici/Executar... cliquem "cmd" (command)
• S'obrirà l'editor d'ordres.
• cliquem el comandament "ipconfig/all"
• L'adreça MAC es troba en la línia adreça física.
• dirección física............... 00-19-D3-A9-B2-9F

UNIX, GNU/Linux y Mac OS X

En un terminal executar l'ordre: ifconfig -a. (Pot ser que demani permisos de superusuari, en aquest cas: "sudo ifconfig -

a").
Una solució alternativa, i visualment més senzilla, és anar a Preferències del sistema, a l'apartat de xarxes i entrar en la configuració avançada de la xarxa.

Android
Només cal entrar a configuració i seleccionar la configuració de Wi-Fi. Un cop allí, prémer el botó de menú i accedir a les configuracions avançades.

iOS (iPhone, iPAD)
Només cal entrar a Configuració --> General --> Informació --> Adreça Wifi

Les xarxes d'ordinadors

La comunicació entre ordinadors va néixer com una necessitat tecnològica en el seu procés d’implantació i d’expansió. Una de les primeres solucions per comunicar ordinadors distants fou l’ús dels mòdems acústics emprant directament els mateixos telèfons de veu que s’empraven per a la comunicació verbal i la línia telefònica.

Per a què els ordinadors poguessin dialogar havien de compartir un mateix llenguatge o protocol de comunicació. Aquest és imprescindible per a què dues màquines entrin en comunicació.

En la mesura que creix el volum de dades que s’han de gestionar i l’accés a aquestes ha de ser distribuït, els ordinadors necessiten noves prestacions i infraestructures per fer possible la comunicació entre ells. És per això que es va desenvolupar la tecnologia de connexió d’ordinadors en xarxa.

La connexió d’ordinadors en xarxa només permet intercanviar dades, té altres aplicacions molt importants des del punt de vista operatiu i també en l’ús compartit de recursos.  Entre moltes d’altres, les funcionalitats que es poden trobar en una xarxa són: sistema de missatgeria instantània, sistema de correu electrònic, treball simultani en una mateixa base de dades o document, instal·lació centralitzada de programari, etc,  Pel que fa a la compartició de recursos podem trobar: ús d’impressores, d’scanners, de disc dur, l'accés a internet, etc. 

Les xarxes permeten:

- L’intercanvi de recursos (arxius, connexió a internet, aplicacions,...)

- La comunicació entre persones (missatgeria instantània, correu electrònic, xats,..)

- L’accés únic a bases de dades i informacions centralitzades.

 Les xarxes d’ordinadors, per funcionar necessiten dos elements que s’interrelacionen: 

- una connexió física per a la transmissió de dades.

- uns protocols i un sistema operatiu de xarxa per a la gestió de la comunicació.

Tipus de xarxes

Les xarxes d’ordinadors poden classificar-se en funció de diferents criteris. A continuació en veiem uns quants del quals, per claredat, se n’ha simplificat la informació .

Segons l’escala, les xarxes poden ser:

• LAN (Local Area Network) o Xarxa d’àrea local.  Els dispositius connectats estan en una àrea física molt delimitada: una oficina, un institut, un edifici, ...  
• WAN (Wide Area Network) o Xarxa d’àrea àmplia. Els dispositius connectats estan en una àrea geogràfica extensa: una regió, un continent, ...

Segons la relació funcional o arquitectura, les xarxes poden ser:

• 

  client servidor

  Client - servidor.  La funció de l’ordinador servidor és oferir un servei a qualsevol ordinador client que li ho sol·liciti: el correu electrònic, una pàgina web, emmagatzematge remot de fitxers, una impressora, ...
• D'igual a igual, també anomenada Peer to Peer (P2P) els ordinadors connectats es comporten alhora com a clients i com a servidors de forma bidireccional i no passen per cap ordinador servidor. És el mode de comunicació que estableixen xarxes d’intercanvi de fitxers com l’Ares i eMule,  o de comunicacions amb telefonia IP, com Skype i la missatgeria instantània.

Topologia de xarxa

La topologia de xarxa és la forma de connexió física i lògica entre els diferents ordinadors. La topologia física determina la distribució espaial i les connexions amb cables de comunicació dels diferents ordinadors. Hi ha diverses configuracions però ens centrarem bàsicament en dues:

- Topologia de bus. La topologia de bus és la més senzilla, atès que tots els dispositius estan connectats en paral·lel a la mateixa línia amb un sol cable.

- Topologia en estrella. Els ordinadors es connecten a un node central anomenat concentrador o hub formant la forma d’una estrella.

El mitjà de transmissió

Les línies de transmissió són l’element clau per al transport de la informació entre els diferents nodes. En un procés de transmissió de dades, aquestes poden viatjar a través de les diferents tecnologies, adaptant-se en cada tram a la màxima velocitat admesa. També cal considerar la transmissió sense cables però la tractarem més endavant.

• 

  cable coaxial

  Cable coaxial, constituït per dos cables conductors concèntrics.  El cable central és envoltat per una capa aïllant, que es recobreix pel segon conductor en forma de malla. El cable central transporta les dades i la malla fa la funció d’apantallament per reduir l’efecte de les interferències exteriors. Admet velocitats de tranmsmissió de dades de fins a 10 Mb/s
• Cable parell trenat, està constiuït per dos cables de coure aïllats i trenats entre ells per reduir l’efecte de les interferències. Admet velocitats de transmissió de dades de fins a 1 Gb/s.

cable parell trenat

fibra òptica

• Fibra òptica, constituïda per capes de material plàstic i de vidre. Transporta dades digitals per mitjà d’impulsos de llum a alta velocitat i és insensible a les interferències electromagnètiques. Pot suportar velocitats de transmissió més altes que pel sistema de cable de coure i moltíssima més capacitat.  Admet velocitats de transmissió de dades de fins a 10 Gb/s.

Velocitat de transferència

La velocitat de transferència, o amplada de banda, en un sistema de transmissió digital es mesura pel nombre de bits per segon (bps o bit/s). Per taxes de transferència molt elevades hi ha els diferents múltiples:

kbps o kb/s - quilobit per segon

Mbps o Mb/s - megabit per segon

Gbps o Gb/s - gigabit per segon

Es pot canviar la unitat de mesura a bytes per unitat de temps divindint per 8. Tot i així el més habitual és expressar la velocitat en bits per unitat de temps.

Els elements físics d’una xarxa local

La construcció d’un sistema de xarxa requereix de diferents elements físics que poden variar en funció de la configuració de la xarxa. A continuació es mostren els emprats de forma comuna en xarxes domèstiques, de petites oficines, centres educatius, ...

• La interfície electrònica Ethernet, és la targeta electrònica que ha d’incorporar qualsevol ordinador o perifèric per connectar-se a la xarxa. Els ordinadors portàtils tenen aquesta targeta integrada a la placa base. Aquestes plaques porten de fàbrica un codi identificatiu intern imprescindible per identificar biunívocament cada ordinador de la xarxa, de manera que no pot haver-hi dues plaques amb el mateix codi o adreça.  Aquest rep el nom de MAC (Media Acces Control). 
  
  

• 

  hub

  El concentrador o hub on es connecten diversos ordinadors o dispositius Ethernet d’un mateix segment o sector de la xarxa. Els circuits electrònics que incorpora solen realitzar accions molt senzilles.
• 
  
  El commutador o switch és un dispositiu electrònic on es connecten els ordinadors o diferents segments per formar una xarxa de molta més extensió, capacitat i eficiència que un concentrador. Optimitza el tràfic de dades de la xarxa de forma intel·ligent, adaptant-se a les velocitats màximes estàndards de cada dispositiu connectat. Segons la infraestructura de la xarxa pot trobar-se en diferents disposicions.

switch

Router

• L’encaminador, enrutador,  o router  és el dispositiu que connecta una xarxa i els seus dispositius amb Internet. L’encaminador gestiona les peticions de servei a Internet dels diferents ordinadors de la xarxa i en retorna la informació demanada. L’encaminador ha d’estar adaptat a la tecnologia de connexió externa, ja sigui fibra òptica o cable telefònic amb tecnologia ADSL. Els routers de tipus domèstic porten connexió per a línea ADSL, integren un switch i un punt d’accés WiFi.
• El connector RJ-45  permet la connexió física entre un dispositiu i el cable.

  

  RJ-45

Deep Web

QUÈ ÉS?

La «Deep Web» consta del 96% del contingut d'Internet que no esta disponible per a tothom, mentre que el 4% restant es el que podem trobar per Internet. Es coneix com a Internet profunda tots aquells continguts que no formen part de l'Internet Superficial. Això es degut a les limitacions que tenen les xarxes per accedir a totes les webs per diferents motius.

En altres paraules , és tota la informació d'Internet que es a ocultat als usuaris normals , per protecció i discreció , a causa dels temes que conté, ja que aquests van des del més comú com programes fins a coses realment prohibides i il·legals com pedofília. Un format de xarxa no disponible pels motors de cerca convencionals. Poden arribar a 500 bilions de pàgines. Creats per programadors com Acces, Oracle, SQL Server i MySQL.

No pertany al regne de l'HTML llevat arxius PDF O imatges annexades. S'estima que posseeix 91,850 Terabytes de dates. Utilitza mètodes HTTPS funciona sota tecnologies de xifrat com SSL / TLS.

QUI NAVEGA EN ELLES?

Degut a els diferents temes que hi ha, existeixen diferents persones que principalment entren en elles són : Hackers, Usuaris curiosos , Agències de seguretat ( FBI ).

QUÈ FER PER NAVEGAR?

El principal i indispensable a l' entrar-hi primer que res és amagar la IP , és a dir , amagar la direcció amb la qual poden identificar la nostra computadora. Es per a que les persones que tenen un alt grau d'experiència en ordinadors no et puguin identificar i perjudicar.

TOR:

 És el programa més utilitzat per navegar dins de la «deep web». Aquest programa no amaga la IP, la seva funció consisteix a canviar la direcció, per assignar-alguna localitzada en qualsevol altra part del món i així, no es pot rastrejar la ubicació real. És un programa de recerca especialitzat, treballa  xifrant la IP de l'usuari. Utilitza nodes aleatoris. Permet ingressar als dominis .onion

MOZILLA: Aquest és el cercador designat per Tor per poder permetre l'accés, ja que en ser de programari lliure, permet ser modificat i adaptat a les necessitats dels usuaris.

CHROME: Encara que és molt poc usat actualment, tor també té un «gadget» que permet la configuració amb Tor.

QUÈ HI HA A LA DEEP WEB?

La deep web conté diferents nivells segons la informació que contenen, quan més profund, més perillós:

NIVELL 0: És la web comú , pagines on tot tothom té fàcil accés i no es necessita cap programa especial per entrar. (Facebook , Google ,Wikipedia)

NIVELL 1: En aquest aspecte es troben mes coses , prohibides que il·legals, bases de dades , xarxes privades, fòrums en línia de temes controvèrsies , etc.  No hi ha tant problema en aquest aspecte , ja que són coses molt poc problemàtiques.

NIVELL 2: En aquest nivell es troba la resta de la internet coneguda però més " under " que el nivell un, pàgines pornogràfiques , la comunitat 4chan , servidors FTP , pornogràfics" jailbait " ( menors que per la seva aparença física aparenten ser majors d'edat )

NIVELL 3: En aquest nivell ja estem a la deep web , i les coses es posen més escabroses , es requereix utilitzar un servidor intermediari per a submergir-te de forma anònima , aquí podem trobar , com indica la imatge , jailbait més heavy , pornografia infantil " light " ( CP significa childporn ) , gore , hackers , script kiddies , informació sobre virus , etc.

Dins d'aquest nivell, si ens submergim encara més necessitarem , ja no un servidor intermediari , sinó el Tor per navegar de forma anònima i més.

NIVELL 4: Aquest nivell és el més profund que un usuari comú pot arribar dins de la deep web , aquí ens trobem amb pàgines com : Hard Candy , PedoPlanet ( grups de pedòfils ) , la hidden wiki , una pàgina amb enllaços dins de la deep web , vídeos i llibres prohibits , material visual qüestionable , assassins a sou , venda de drogues...

Dins del nivell 4 hi ha una part encara més profunda a la qual no es pot arribar per mitjans convencionals , es requereix una modificació de maquinari anomenada " closed shell system " i aquí la cosa es posa molt seriosa , aquesta part conté , per exemple , pornografia infantil " hardcore " com scat , rap i snuff , xarxes d'assassins a sou , la " law of 13 " , relacionada amb els Illuminati , experiments sobre la segona guerra mundial, terrorisme i es diu que també.

NIVELL 5: Poc i gens es coneix sobre aquest nivell, el nom deriva de la Fossa de les Mariannes, la fossa marina més profunda coneguda , localitzada al sud-est de les Illes Mariannes prop de Guam . Es diu que és un nivell molt perillós i controlat pel govern, la part més profunda de la deep web i on "ningú vol entrar " .

Si de comprar o pagar alguna cosa a la deep web es tracta , la moneda usada són les BitCoins , tant les apostes de les baralles a mort o drogues poden ser comprades amb aquesta moneda electrònica. La Bitcoin va ser creada el 2009 per Satoshi Nakamoto , és una moneda electrònica descentralitzada .

FONTS:

RENATO SAN MARTÍN (18/02/12).Deep Web.

 [en línia]. SlideShare, Espanyol, [30/09/2015].

Disponible a internet

<http://es.slideshare.net/renatosanmartin/deep-web-12088363>

RAFAEL ARTEAGA H (13/02/13) Deep web.

[en línia] SlideShare, Español [30/09/2015]

Disponible a internet

<http://es.slideshare.net/Ramsee/deep-web-16516912?related=1>

IMATGES: (Les dues al mateix lloc)

PIERLUIGI PAGANINI (04/08/11) What is the Deep Web? A first trip into the abyss.

[en línia] Sudan Computer emergency response team, Sudan: Sudan-CERT © 2011. [30/09/2015]

Disponible a internet

<http://www.cert.sd/index5f5f.html>